11 de febrer 2006

VIDA

VIDA - VERSIÓ EN CATALÀ
Vida (Maig 2006)
PLAYplay hi-fihi-fi


Miralls que reflexen miralls, multipliquen la il·lusió
per enfrontar-me a la meva, lluita diaria.
Descobrir qui soc, és la meva raó de ser.
Atrapada per la percepció, confosa pel meu entorn.
El camí sembla arribar, a la seva fi.
Una gran porta m'atura.
Sempre dins, d'aquest extrany laberint.
Em sento, tant i tant perduda.
Música, Lletra i veu: Contradiccio.

VIDA - VERSIÓN EN CASTELLANO
Vida (Mayo 2006)
PLAYplay hi-fihi-fi

Espejos que reflejan espejos
que multiplican la ilusión
para enfrentarme en mi lucha diaria.

Descubrir quien soy, es mi razón de ser.
Atrapada por la percepción, confundida por mi entorno.
El camino parece llegar a su fin.
Una puerta me paraliza.
Siempre dentro de este extraño laberinto.
Me siento tan y tan perdida.
Música, Lletra i veu: Contradiccio.

VIDA - ENGLISH VERSION
Life (May 2006)

PLAYplay hi-fihi-fi


Among Mirrors
which reflect mirrors
Which multiply the illusion
to face in my daily fight.

Where to get to know myself, it's my reason
To know what I want
And to love myself.

The way'll be forked
o will arrive to its end
In this mocking labyrinth
I'll lose myself.

The fire can wait
Though I'm ready to be burnt
Feel my heart
Know that someday it'll stop

Music, Lyrics, voice: Contradiccio.
Publicat per Ecceidad a 19:50
Etiquetes de comentaris: ,

9 comentaris:

  1. Anònim23/6/06 18:35

    Jo al final em vaig dir a mi mateix: "passa de tu mateix perquè no ets res".

    ResponElimina
  2. Anònim26/6/06 19:21

    Bé jo sempre he preferit ser quelcom més que res xDD

    ResponElimina
  3. Anònim27/6/06 13:41

    jo amb el "res" em refereixo a l'interior, en el nostre interior no hi ha res, a nosaltres ens hem de buscar a fora a traves de la percepcio, no estem atrapats en ella, sino que es la porta de sortida. Si no fos per la percepcio, no seriem res. Tot es en relacio alguna cosa, i ens hi relacionem amb la percepcio. Som el que ens fem i ens fan, sino no seriem res.

    ResponElimina
  4. Anònim27/6/06 13:42

    Descuidava la meva identitat. Ulcus Putre

    ResponElimina
  5. Anònim27/6/06 21:29

    S'està posant interessant... xDD No sé si va ser un provervi xinés o ves a saber que... deia que la veritat residia dins d'un mateix... per tant, no comprenc gaire el buscar fora... obviament necessitem el que hi ha fora per comparar el que hi ha dins... vivim de relacions... relacionar una cosa amb un altre... això es més A que A per exemple. El nostre coneixament neix del que som capaços de percebre, uns tenen le visió més bona que altres... i els fa més inteligents... no solsament veuen més... sino que comprenen el que veuen... no estan confosos per les ombres... poden veure la llum clarament, sense que aquesta li cremi les còrnees. Però em pregunto... podria viure un ser completament en la foscor, sense cap tipus d'estimul forani?

    ResponElimina
  6. Anònim29/6/06 16:15

    Tinc la sensació que hem dones la raó. Ara el que hauries d'explicar és el proverbi xinès...

    ResponElimina
  7. Anònim5/7/06 18:10

    Tinc molt mala memoria... Me la van comentar juntament amb el "Coneixet a tu mateix" (nosce te ipsum) que era una inscripció del temple de Delfos... La del provervi xinés era com allò de buscar la veritat dins d'un mateix... com que tot allò real habitava dins d'un mateix o lo irreal o distorsionat fora... ja que el que estava fora de nosaltres era percebut per nosaltres de forma subjectiva... com dient el coneixement d'un mateix de si mateix es objectiu i el de fora subjectiu... a part que el que hi ha fora ens enganya... ens enganyen les percepcions ja que el canal de comunicació amb l'exterior ve limitat per l'arbitrarietat del llenguatje... bla bla bla Hauria de tornar a estudiar filosofia per poder parlar del tema... hara només diría un conjunt de vaguetats... i no vull ser com aquells que solten coses sense cap criteri... però com sempre donarem la raó a socrates i direm... només ser que no sé res xDDD que ens queda sino??? jejej

    ResponElimina
  8. Anònim5/7/06 18:14

    Per cert, la cancçó pel que veig reflexa molt bé aquesta sensació... el de voler coneixes a si mateix... voler trobar la veritat dins d'un mateix... però fins i tot dins d'un mateix hi ha ombres, pors que hom vol oblidar i que el subconscient amaga... crec que és important coneixers... pero es una tasca dificil ja que en teoria som sers que evolucionan constantmen... crec que mai sabrem fins on abarca el nostre ésser perque estem molt limitats... és una llàstima... finalment per l'agovio de la societat que ens castra ens sentim perduts perque les nostres capacitats es veuen afectades... bla bla bla jejeje

    ResponElimina
  9. Anònim5/7/06 19:23

    Molt bona l'explicació. Gràcies.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)